Vent per l'aleta

Blog de Macià Blázquez Salom. Actualitat política de les Illes Balears des de la geografia i l'ecologisme

De sol i platja

maciablazquez | 01 Gener, 2014 19:24

M'he traslladat al bloc: http://www.albasud.org/elblocdemarciablazquezsalom

0,01% d'imposts

maciablazquez | 28 Juliol, 2011 09:52

És possible frenar l’especulació dels mercats financers –que per exemple ara es lucra contra el deute de l’Estat grec i l’euro– amb un impost mínim, que podria ser del 0,01% sobre les rendes financeres, els grans patrimonis i els beneficis de les grans empreses.

Així ho expliquen els membres de l’Observatorio Metropolitano de Madrid al llibre “La crisis que viene”, que analitza l’actual crisi política –que no és només econòmica– d’injustícia, acumulació concentrada i privatització dels bens públics.

Històricament, la seva anàlisi arrenca de l’anterior gran crisi de 1929, resolta amb dues guerres mundials i la conformació d’estructures supraestatals de regulació econòmica a partir de 1945, amb concessions als treballadors mitjançant l’Estat del Benestar al llarg dels següents “30 anys gloriosos” –de màxima productivitat, ocupació i consum–, fins a les crisis dels anys 1973-1979 anomenades del petroli.

A partir de llavors i fins a l’inici de l’actual crisi de 2007, passen a dominar les nostres vides les receptes del neoliberalisme: la desregulació, la privatització i l’endeutament públic i privat –tot plegat gràcies al petroli barat–. La competència pel benefici financer ens du a l’actual escenari d’atur amb fallida de l’Estat, les empreses i els particulars.

Les elits financeres subordinen tota la societat a la seva extracció de rendes, mitjançant: la plusvàlua del treball, beneficis especulatius, frau fiscal, usura creditícia... Els recursos de l’Estat provenen només en un 15% dels beneficis empresarials, mentre que el 75% l’aporten l’impost sobre la renda, les cotitzacions de la Seguretat Social i els imposts al consum, com és l’IVA. És a dir, l’Estat grava de cada dia menys als rics, que compten amb la complicitat dels governs per eludir el pagament d’imposts, legal o il·legalment mitjançant el frau fiscal.

D’entre les solucions que proposen els autors de “La crisis que viene”, la més reiterada és l’increment de la fiscalitat progressiva, sobre les rendes financeres (encara que sigui amb un impost inferior al 0,01% com proposa ATTAC), sobre els més rics i sobre els beneficis de les grans empreses. Aquesta fórmula contribuiria a millorar el repartiment de la riquesa i a frenar la carnisseria de casino que els mercats financers juguen amb el món.

Espais naturals per a qui?

maciablazquez | 29 Juny, 2011 17:04

La protecció d’espais naturals va servir, als anys setanta i vuitanta del segle XX, per a contenir la balearització, però més tard s’ha emprat més aviat per atreure inversions, siguin fons públics o privats.

Un dels casos més paradoxal és la manera com les campanyes de conservació de la naturalesa, dissenyades per a fer front a la crisi de pèrdua de la biodiversitat, privilegien als propietaris del sòl, que en potencien els usos urbans: residencials, d’acollida d’infraestructures, turístics, recreatius, esportius... minvant el seu ús agrari i el seu gaudi públic. Segons càlculs conservadors, hi ha 74.000 edificacions al sòl rústic de Mallorca i es podrien arribar a construir 217.400. L’ús majoritari de les cases és urbà, d’aquí que tanquin més d’una quarta part dels camins d’excursionisme catalogats per l’administració pública. Als xalets i mansions cal que hi afegim: camps de golf, vedats de caça major, camps de polo i d’altres usos d’hípica, oferta turística il•legal, restaurants, etc. Aquests usos fan que tota l’illa guanyi aparença i funció d’una sola ciutat difusa, reservada per a l’élite que pot tenir accés a la propietat.

Els espais naturals contribueixen a fer de la nostra illa un espai més atractiu per al capital, perquè permetem que es reservin per als més rics, que hi cerquen la “seguretat jurídica” i el màxim respecte a la propietat privada; per exemple amb la Llei d’Espais de Rellevància Ambiental de 2005 que hi consagra, amb una prioritat inusitada, els drets dels propietaris del sòl.

La financiarització del capitalisme que ens ha conduit a l’actual crisi sistèmica sistèmica s’alimenta de la inversió especulativa en productes que es revaloritzen d’una manera fictícia: accions de borsa, divises, recursos minerals i energètics, aliments, crèdits (com és el cas del deute públic amb el que es financen la sanitat, les pensions o l’educació públiques perquè no es cobren prou imposts, o el privat de famílies hipotecades, empreses o caixes d’estalvi)... i per suposat immobles. Amb aquest producte especulatiu és com Mallorca es posiciona millor per fer-la atractiva als “mercats financers”; i encara més amb la contribució a la seva popularització mitjançant la protecció d’espais naturals. Abans de la crisi, per exemple l’any 2004, la bombolla immobiliària va fer augmentar el preu dels habitatges usats de les Illes Balears un 19%, especialment al litoral, fora vila, els nuclis antics dels pobles i Ciutat vella allà on la renda de situació fos més distingida. La ruta marcada pels “mercats financers” per a Mallorca és reprendre aquesta tendència.

Les figures honorífiques de protecció dels espais naturals, com és el cas del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, són més un reclam pels inversors que una força legal de protecció. Dalt Vila d’Eivissa té aquesta mateixa protecció de la UNESCO i això no ha suposat cap protecció del seu entorn deteriorat per l’ampliació del port, amb una nova terminal, molls d’emmagatzematge i vials d’accés que travessaran les feixes de ses Monges de Talamanca.

La propietat privada, especialment als espais naturals, s’ha de sotmetre a l’interès general, per contenir el consum de territori i recursos, i distribuir el seu accés a tota la població amb més justícia. Assumirà la UNESCO aquests reptes amb la seva designació de la Serra de Tramuntana com a Patrimoni de la Humanitat?

Pilotades de tenis

maciablazquez | 06 Juny, 2011 09:27

Manacor tendrà un nou poliesportiu vora l’existent, públic i en fallida de la Torre dels Anagistes que es començà a construir fa just quatre anys i s’inaugurà el 2009 com a Centre de Tecnificació Esportiva, amb una despesa pública de 5,6 milions d’euros justament per aprofitar la imatge del tennista Rafael Nadal. El nou excel·leix, però, perquè és d’iniciativa privada de la pròpia família Nadal, la que té al seu benjamí consagrat a tots els titulars per competir jugant a tenis.

El nou poliesportiu dels Nadal obtingué una declaració d’”interès autonòmic” no fa tres mesos; i fa menys de dues setmanes superà un tràmit urbanístic, per decisió política tot i que amb dictamen tècnic contrari al Consell de Mallorca. La motivació de l’informe desfavorable és que s’urbanitzaran 45.000 m2 de sòl rústic mitjançant la figura urbanística de sistema general que, d’entrada, eximeix als promotors de cedir el 15% del sòl a l’administració pública, com hauria de ser en cas de fer-se com a sòl urbanitzable. Tampoc es considera conforme a dret que el poliesportiu prevegi incloure fins a un 50% d’ús per a comerç, sales de concerts i de cinema, oficines bancàries, museu, despatxos i d’altres usos urbans incloses setanta habitacions. Finalment, s’objecta tècnicament que l’equipament esportiu privat es podria fraccionar i segregar, malgrat tractar-se d’un projecte unitari i d’”interès autonòmic”.

La política territorial es sotmet, una vegada més, a la lògica de la pilotada, aquest pic de tenis.

19,27%

maciablazquez | 24 Maig, 2011 07:55

Aquesta és la proporció de votants que no tenen representació al Parlament Balear, tot i haver votat. Són principalment votants a la Lliga Regionalista (12.313), en blanc (12.282, 15.438 amb els vots de Ciutadans en Blanc) i a Convergència per les Illes Balears (11.922). La divisió del vot també ha exclòs del legislatiu a Esquerra Unida (9.620) i a Esquerra Republicana (5.323), entre d’altres.

D’una manera o una altra, un de cada cinc votants no ha triat als membres de la nostra cambra de representants. El fet que hagi exercit el seu dret menys del 60% dels votants, fa que la configuració del Parlament només hagi estat triada pel 46,7% dels electors. A això afegim el fet que el Partit Popular governarà la comunitat amb majoria absoluta amb el suport de només el 46,4% dels vots emesos.

En resum, es demostra una vegada més que un sistema electoral no proporcional i algunes ambicions massa personals ens imposen un Parlament i un Govern poc representatius del que tria la ciutadania. Això és conseqüència de que l’actual sistema electoral garbella a favor del partits grans i margina a les minories. Els partits abans esmentats queden fora del Parlament perquè no assoleixen el llindar del 5% del vot, mentre que la llei d’Hont concentra el repartiment dels càrrecs en detriment dels partits menys votats. És per això que el moviment 15M demana la modificació de la llei electoral.

Però, al marge de l’estructura electoral que demana un canvi urgent, la victòria arrasadora del PP té d’altres explicacions conjunturals. Molts coincidim en atribuir-la a la desesperació per l’explotació laboral, l’atur, l’endeutament i l’addicció al consumisme. El creixement econòmic que promet la recepta neoliberal del PP és insostenible i insolidari, però pot semblar una sortida ràpida i a la curta de la ratera d’aquesta crisi sistèmica.

1 2 3 4 5 6 7 8  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb